ggg/ Força

Totes les coses del nostre planeta estan lligades per la dinàmica. Els objectes naturals no només estan subjectes a la gravetat, sinó també a molts altres tipus de forces que sorgeixen del seu entorn, com el vent, la càrrega i la tensió superficial. Buscant instintivament minimitzar l'impacte d'aquestes forces, la naturalesa tendeix a buscar estructures òptimes. Les formes sorgeixen naturalment en el curs de resistir aquestes influències dinàmiques utilitzant els materials mínims necessaris.

Us heu preguntat mai per què els insectes tenen potes primes mentre que les d'un elefant són tan gruixudes? La resposta es pot explicar en termes simples de la següent manera: quan la distància es duplica, el volum creix per un factor de 8; la gravetat opera en proporció al volum, per tant també augmenta cúbicament en proporció a la distància. Això significa que és necessari alterar el gruix de les potes que suporten la càrrega de la criatura. El fet que les criatures grans es moguin més lentament també és perquè estan subjectes a una força de gravetat més forta. No només els animals sinó també les plantes, les formacions geològiques i totes les altres formes naturals estan profundament interconnectades amb la dinàmica. Sembla que la dinàmica també està estretament relacionada amb el sentit estètic dels humans.

Veiem bellesa en formes que es creen naturalment en el curs de resistir forces dinàmiques, com objectes flotant a l'espai lliures de gravetat, estructures construïdes amb abundant detall, i corbes tenses subjectes a força de tracció. Segurament això és perquè percebem inconscientment les forces intenses que flueixen dins d'aquestes formes. En la bellesa, l'objectiu final no és crear forma, sinó exhibir el tipus de forma més directa en oposició a la dinàmica i els fluxos del voltant. 

Una corda simple tallada en longituds iguals i deixada penjar cap avall. Per què veiem bellesa en aquesta forma? Una de les formes de línia que més agraden als humans és la corba catenària. Aquesta corba es crea naturalment quan deixem anar una corda subjecta pels dos extrems. Modelada per la resistència a la força de la gravetat, aquesta línia és una forma d'arc ideal en termes estructurals. És ben sabut que Antoni Gaudí va dissenyar l'estructura general de l'església de la Sagrada Família creant corbes catenàries utilitzant cordes amb pesos, i després girant aquestes corbes verticalment. El fet que els humans sentin bellesa en aquestes línies pot ser degut al funcionament del nostre instint per a la dinàmica, mitjançant el qual percebem la tensió dins de les formes.